dijous, 23 d’octubre de 2014

NAIXEMENT DE ASIER

Després d’un embaràs formidable el dia en que van començar les contraccions tot estava preparat per rebre al meu primer bebé.Les primeres es van donar a primera hora del matí, eren fluixetes però es donaven cada cinc minuts, després de valorar que eren continues vam decidir fer el viatge fins al hospital de  Valls tranquil·lament on volíem donar a llum i havíem visitat prèviament, ficant.nos en contacte amb les llevadores de sala de parts i ens agradava la seva manera de treballar respectant el procés del part.  
Tranquil·lament vam fer el viatge, vam parar a esmorzar, vam avisar a la família i en arribar allà sobre les 11:00h, hem van posar els monitors però “la cosa encara estava molt verda” i les indicacions van ser que anéssim a passejar, dinéssim tranquil·lament i a la tarda sobre les 16:00h tornéssim per valorar si el part continuava el seu curs o s’havia parat i podíem marxar a casa.
Per tant, vam marxar i hem venia de gust caminar per la muntanya, feia un dia de sol esplèndid i tenia ganes d’estar a l’aire lliure, però passejant, passejant… vaig començar a trobar espàrrecs i vaig estar agafant tota emocionada fins a la 13:30h gairebé, a tot això les contraccions continuaven cada cinc minuts però no eren gaire molestes.
Vam anar a dinar, tot perfecte i uns postres boníssims. En acabar, amb la panxa plena, vam anar cap a l’hospital, eren les 16:00h i en tornar a posar-me els monitors ja ens van dir que començava a dilatar i hem quedaria ingressada.
El meu home va anar a deixar el cotxe ben aparcat, a donar-li el sopar a la Enare, la nostra gosseta i va portar tot el necessari per quedar-se amb mi i que ja no li calgués sortir.
Quan tot això estava enllestit, ens vam instal·lar a la sala de parts, amb la música que nosaltres vam escollir, una llum relaxant, veletes, les lianes per poder agafar-me, bosses de calor per pal·liar el dolor als ronyons i el meu home donant-me massatges a l’esquena, que més es pot demanar!.
En qüestió d’un parell o tres d’hores les contraccions ja eren importants i es feia més difícil d’aguantar però en arribar als cinc-sis cm de dilatació ja vaig poder entrar a la banyera. Allà les contraccions es poden aguantar millor, l’aigua calenta relaxa i l’ambient resultava molt tranquil i acollidor. El meu home anava tirant aigua calenta sobre la panxeta perquè no tingués fred ja que aquesta hem sortia tota de l’aigua.
En arribar als 10cm de dilació vaig sortir de la banyera per començar a empènyer, en sortir d’aquesta vaig trencar aigües i desprès d’unes quantes contraccions a les 3:25h de la matinada l’Asier ja estava amb nosaltres.No vaig tenir ni un sol punt!
Només sortir el vaig agafar i posar sobre el meu pit deixant passar tota la sang del cordó que va estar deu minuts bategant, mentre l’Asier ja anava tot sol a buscar la popa.
Va ser l’experiència més maca i meravellosa que hem viscut a la nostra vida, són moments de molta intensitat que ningú s’hauria de perdre perquè no es tornen repetir.

Amb molt carinyo Paco, Mireia i Asier.

Dimarts, 25 de març de 2014 Hospital Pius, Valls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada