dimarts, 2 de setembre de 2014

RELAT DE PART D´UN PARE FELIÇ

Tot va començar amb el naixement del nostre primer fill, l'Àngel (1-06-2012). Després d'una mala experiència viscuda, a causa de diversos factors, la Judit va acabar de reafirmar-se en que per al naixement del nostre segon fill havíem de lluitar perquè fos un part natural.
No vull negar que al principi era una mica reticent, però poc a poc m'aniria convertint en l'aliat perfecte de la meva parella, crec que imprescindible en aquests casos.
És una decisió, que encara costa d'entendre, començant pel nostre pròpi entorn, així que més motiu per a que estiguem forts i units en una mateixa direcció.
D'aquesta manera vam començar a buscar informació del que més ens convindria. Després d'unes poques setmanes, ja havíem decidit que aniríem a l'hospital Pius de Valls.
I va arribar el gran dia! Es desperta a les 5 del matí del 13 de juny del 2014 i em comunica que ha trencat la bossa. Important mantenir la calma en tot moment! El naixement del primer fill ens marcarà l'actitud per encarar amb garanties aquest segon.
Al cap de mitja hora ja som camí de Valls. A les 7:30 h, entrem a l'hospital per urgències, ens reb la Montse, i tranquil·lament ens instal·lem a la zona de parts, en una habitació.
Parlem del protocol a seguir, ha de quedar tot ben clar, és molt important. Al cap d'una estona la Montse ens presenta la Inma, fan el canvi de torn i a partir d'ara, ella s'encarregarà d'acompanyar-nos en el part. Encara és d'hora, les contraccions són irregulars i la Judit s'abeca per descansar una mica. Mentrestant, vaig a buscar-me un entrepà per agafar forces, ens espera una marató per davant!
A les 12 del migdia comencen les contraccions contínues, aprofitem per canviar a l'habitació on està la banyera. Una mica de pilota, monitors breus per sentir que tot està bé, música per acompanyar-nos i cap dins a l'aigua, és el moment intens de dolor. Tinc els sentiments a flor de pell, moments irrepetibles de les nostres vides! 


A les 13:58h l'Amèlia arriba al món, i aquí arriba el millor! La cara de felicitat de la mare en la xiqueta en braços... És indescriptible. L'Inma em proposa tallar el cordó, ara em tocarà a mi gaudir d'aquest moment del pell amb pell.

48 hores a l'hospital i cap a casa, en un esta fisíc de la Judit envejable, i sobretot mental!

Només em queda agraïr el suport incondicional de la Inma en tot moment, i el respecte. Tan és així que reflexionant arribo a la conclusió de que més que un part natural ha sigut un part respectat! 
Simplement això, gràcies!
Xavier


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada